Tot fent feines al camp, em tingut una grata sorpresa, em trobat un niu de perdiu roja amb 15 ous!
La perdiu roja o perdriu roja, (Alectoris rufa) és una au gal·liforme de mida mitjana i complexió robusta, d'uns 35cm amb ales i cua curtes. Al cap presenta una franja ocular negra que baixa cap al pit, on es difumina. Aquesta característica la diferencia de les altres espècies que trobem a la conca del Mediterrani. A diferència d'altres perdius del mateix gènere que hi ha a d'altres zones del nord del Mediterrani, la llista ocular-pectoral es difumina en petites clapes negres cap al pit. Als laterals té unes franges que es deuen unes característiques plomes del cos que es disposen sobre les ales quan estan plegades. El plomatge del pit és de color grisós i el del ventre taronja. Les part superiors, visibles quan fugen volant, són de color marró uniforme excepte dues franges roges laterals a la cua. Els sexes són molt semblants i es poden diferenciar per la presència en els mascles d'un o dos esperons al tarsos.
La perdiu roja o perdriu roja, (Alectoris rufa) és una au gal·liforme de mida mitjana i complexió robusta, d'uns 35cm amb ales i cua curtes. Al cap presenta una franja ocular negra que baixa cap al pit, on es difumina. Aquesta característica la diferencia de les altres espècies que trobem a la conca del Mediterrani. A diferència d'altres perdius del mateix gènere que hi ha a d'altres zones del nord del Mediterrani, la llista ocular-pectoral es difumina en petites clapes negres cap al pit. Als laterals té unes franges que es deuen unes característiques plomes del cos que es disposen sobre les ales quan estan plegades. El plomatge del pit és de color grisós i el del ventre taronja. Les part superiors, visibles quan fugen volant, són de color marró uniforme excepte dues franges roges laterals a la cua. Els sexes són molt semblants i es poden diferenciar per la presència en els mascles d'un o dos esperons al tarsos.
Ocell més aviat propi de llocs secs, és sedentari i forma grups familiars, vola de forma sorollosa i és incapaç de fer recorreguts llargs. Fan els seus nius a terra, on els perdigons mengen insectes fins que es fan grans, llavors s’alimenten de gra. La posta, que té lloc a la primavera, sol ser d'entre 7 i 14 ous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada