Els coneixem popularment amb el nom de libèl·lules, espiadimonis, cavallets del diable, cavallets del dimoni, damisel·les, cavallets de Sant Martí, helicòpters, parots, pixavins i d’altres, segons els indrets. Son noms genèrics amb els quals coneixem tant els zigòpters, els espiadimonis pròpiament dits, com els anisòpters, les libèl·lules.

Tenen l’estructura típica dels insectes: cap, tòrax i abdomen. Al cap hi tenen 3 ulls simples i dos de compostos (son els insectes que tenen els ulls mes grossos); del tòrax en surten tres parells de potes amb espines i les ales; i l’abdomen es molt llarg i mes o menys estret, segons l’espècie. Estan proveïts de dos parells d’ales membranoses i transparents i disposen d’un aparell bucal mastegador amb unes poderoses mandíbules. Tenen una metamorfosi incompleta, durant la qual les nimfes es van assemblant a l’insecte adult. La femella pon els ous a l’aigua, d’on surt una nimfa que viu a l’aigua i que es converteix en una gran depredadora, ja que s’alimenta d’insectes, crustacis, amfibis i peixos petits.
![]() |
Añadir leyenda |
La bellesa d'aquests insectes és gairebé efímera en el seu estat adult, donat que la seva vida oscil·la entre unes poques setmanes fins a dos o tres mesos.
Les fotos són d'un Coenagrion mercuriale, una espècie de odonat de la família Coenagrionidae de mida petita a mitjà (20 a 45 mm), amb el cos més o menys fi i potes i abdomen curt. Actualment és una espècie protegida.

Tenen el cap allargat transversalment i els ulls separats. Els adults immadurs en general són més pàl · lids, de color castany clar amb línies o taques blanquinoses. Les ales són agostas, tots dos parells amb forma i venació similars. Habita preferentment en cursos d'aigua de petites dimensions, assolellats i amb vegetació emergent ben desenvolupada, rierols poc cabalosos, rierols o canals de reg entre prats o camps de conreu, a vegades amb escàs cabal, en aigües netes i amb abundància de vegetació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada