Surt el sol a la Torre del Valent

dijous, 2 de maig de 2013

El cavallet del diable

Fauna de les Muntanyes de la Costa Daurada
Els coneixem popularment amb el nom de libèl·lules, espiadimonis, cavallets del diable, cavallets del dimoni, damisel·les, cavallets de Sant Martí, helicòpters, parots, pixavins i d’altres, segons els indrets. Son noms genèrics amb els quals coneixem tant els zigòpters, els espiadimonis pròpiament dits, com els anisòpters, les libèl·lules.
Fauna de les Muntanyes de la Costa DauradaN’hi ha mes de 5.500 especies, de les quals a Catalunya n’hi ha representades 69. Totes formen part de la família dels esnids. Uns i altres es diferencien bàsicament perquè els zigòpters (espiadimonis), quan es posen en una branca, pleguen les ales i les mantenen verticals, mentre que els anisòpters (libèl·lules) les mantenen obertes. Els podem veure moure’s constantment per damunt de l’aigua cercant alguna presa, bàsicament mosques i mosquits que cacen al vol, i ens sorprenen per la seva bellesa de colors, el seu disseny espectacular i la seva habilitat per volar.


Fauna de les Muntanyes de la Costa Daurada
Añadir leyenda
Tenen l’estructura típica dels insectes: cap, tòrax i abdomen. Al cap hi tenen 3 ulls simples i dos de compostos (son els insectes que tenen els ulls mes grossos); del tòrax en surten tres parells de potes amb espines i les ales; i l’abdomen es molt llarg i mes o menys estret, segons l’espècie. Estan proveïts de dos parells d’ales membranoses i transparents i disposen d’un aparell bucal mastegador amb unes poderoses mandíbules. Tenen una metamorfosi incompleta, durant la qual les nimfes es van assemblant a l’insecte adult. La femella pon els ous a l’aigua, d’on surt una nimfa que viu a l’aigua i que es converteix en una gran depredadora, ja que s’alimenta d’insectes, crustacis, amfibis i peixos petits.
La bellesa d'aquests insectes és gairebé efímera en el seu estat adult, donat que la seva vida oscil·la entre unes poques setmanes fins a dos o tres mesos.Fauna de les Muntanyes de la Costa DauradaLes fotos són d'un Coenagrion mercuriale, una espècie de odonat de la família Coenagrionidae de mida petita a mitjà (20 a 45 mm), amb el cos més o menys fi i potes i abdomen curt. Actualment és una espècie protegida.
Tenen el cap allargat transversalment i els ulls separats. Els adults immadurs en general són més pàl · lids, de color castany clar amb línies o taques blanquinoses. Les ales són agostas, tots dos parells amb forma i venació similars. Habita preferentment en cursos d'aigua de petites dimensions, assolellats i amb vegetació emergent ben desenvolupada, rierols poc cabalosos, rierols o canals de reg entre prats o camps de conreu, a vegades amb escàs cabal, en aigües netes i amb abundància de vegetació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada