Narcís silvestre o Narcís de Muntanya, una flor mitològica

Narcís silvestre o narcís de muntanya, anunciant la primavera, en replans de roca amb poca terra i pedregars de les Muntanyes de la Costa Daurada.

És una planta petita, de poc més d’un pam d’alçada, amb una mena de tija amb vàries flors, fins a sis, amb sis pètals i una corona, poden ser blancs o groc.  Les fulles surten de la base; són allargades i de color verd apagat. Després de la floració primerenca, s'asseca i passa desapercebut fins a l'any següent. Els narcíssos representen en el regne vegetal la frugalitat de la bellesa, ja que es diu que la seva esplendor veu només 20 vegades el sol.

En menys de tres setmanes, els narcíssos es marceixen i moren per sempre.

La història de Narcís, un jove d'extraordinària bellesa, que només es podia estimar a si mateix, és una de les més conegudes de la mitologia grega. Les versions sobre la maledicció que li va propinar la seva incapacitat d'estimar a uns altres són moltes. Una d'elles fa al·lusió a Aminias, jove tan bell com Narcís i enamorat d'aquest. No obstant això, aquest amor no era correspost i en acte d'egoisme extrem, Narcís demana a Aminias que es clavi una espasa com a prova d'amor. Aminias obeeix però llança una maledicció contra Narcís, condemnant-lo al fet que s'enamori del seu propi reflex. Així, Narcís al veure el seu reflexe en la superfície del riu, va quedar enamorat de la seva propia imatge, i després de llençar-se a l'aigua, va morir ofegat.

La versió oficial d'Ovidi, fa al·lusió a un altre personatge mitològic, Eco, una nimfa condemnada per Hera a repetir sempre les últimes paraules que sentia. Un dia, caminant Narcís pel bosc, va preguntar si hi havia algú "aquí" i la nimfa va repetir “aquí, aquí”. Quan Narcís la va veure, va rebutjar el seu amor i Eco va fugir a una cova, on el seu plor encara ressona. La deessa de la venjança no va tenir pietat de Narcís, el va condemnar, també, a enamorar-se del seu propi reflex.

En ambdues histories el resultat final és el mateix, queda embaladit de la seva imatge projectada en un llac i cau a l'aigua, ofegant-se. D'aquest personatge neix el terme narcisista, que s'associa a persones que estan més pendents de si mateixos que de ningú més. I també neix una planta, el narcís, amb una flor que té diversos pètals plans y una corona en forma de campana, que diu la llegenda que va créixer per primera vegada on va morir el jove.