L'art rupestre de les Muntanyes de Prades és
Patrimoni de la Humanitat i està format per més de 40 conjunts d'art
prehistòric amb representacions figuratives de les últimes societats caçadores
i recol·lectores,i elements esquemàtics abstractes de les primeres societats
agrícoles i ramaderes.. D'aquests, només tres han estat escollits perquè
reuneixen característiques apropiades per ser visitats: Portell de les Lletres,
Mas d'en Llort i Mas d'en Ramon d'en Bessó (separats entre si uns 800 m)
S’ha
realitzat el tancament dels abrics, la senyalització informativa i l’adequació
del Mas d’en Llor com a centre d’ acollida dels visitants
La
intervenció ha comportat la protecció dels abrics, el seguiment arqueològic i
l’eliminació de la vegetació circumdant, ja que aquesta produeix greus
problemes per a la conservació de les pintures rupestres, doncs els arbres i la
vegetació constitueixen focus macrobiòtics, creen ombra i, per tant, faciliten
la proliferació de líquens i fongs que degraden la superfície de la roca suport.
Ramon
Viñas, investigador de l’IPHES expert en art rupestre i director del CIAR
comenta: “Aquest art prehistòric, integrat en un paisatge magnífic com és el de
les Muntanyes de Prades, ens parla de la vida i de les activitats d’aquestes
societats d’Europa que van viure a les nostres terres fins l’arribada de
l’agricultura. Són
panells amb pintures que descriuen escenes i composicions faunístiques,
cinegètiques, i rituals, amb figures d’arquers, representacions femenines, i
animals salvatges, com la cabra, el cérvol i el bou, així com figures
esquemàtiques i abstractes de contingut simbòlic, assenyala. Alhora, són llocs
de reunió i de culte, santuaris, centres cerimonials i indrets estratègics
per a la cacera. En definitiva, espais de cohesió social destinats a
transmetre creences, coneixements i tradicions”.
És,
sens dubte, un patrimoni rellevant, de valor universal, que pertany a tothom i
que cal aprendre a estimar, conservar i difondre per gaudir-lo socialment i
llegar-lo a les pròximes generacions.
Ara,
gràcies a aquestes obres, els visitants poden conèixer aquests llocs “sagrats”
en el mateix context geogràfic on foren concebuts i realitzats.
La
primera sortida es podrà fer el diumenge 2 de juny, visita guiada
al Centre d'Interpretació
de l'Art Rupestre més
trasllat amb vehicle 4x4
als abrics Mas
d'en Llort, Portell
de les Lletres i Ramon d'en Bessó amb
reserva prèvia.
Punt de
trobada i com fer reserves: El punt de sortida és l’Oficina de Turisme de
Montblanc, on els guies conduiran als visitants al CIAR i als abrics
Oficina
Municipal de Turisme
Antiga església de St. Francesc s/n
43400 MONTBLANC
Tel. 977 86 17 33
Fax 977 86 18 16
Actualment la coca de cireres es compra a la pastisseria o al forn, antigament, a l'Aleixar, la gent del poble que tenia cireres de casa les portava al forn perquè les posessin al damunt de la seva coca, igual que amb la de recapte. S’hi feien senyals diversos per identificar de qui era cadascuna. En l'actualitat algunes famílies de l'Aleixar encara porten les cireres i el recapte al forn perquè els elaborin les coques amb els productes de la casa.
La cirera pròpia de les coques és l’anomenada negreta, que ja no es comercialitza i és difícil de trobar, una cirera tardana, petita, de carn dura, gairebé negra i molt dolça. Aquesta és la que fa que, un cop sobre la pasta i coberta de sucre, deixi anar aquell almívar exquisit de color de vi.
Diuen
que allò que fa especial Tarragona és aquesta llum torrada del capvespre que
tenyeix els pins del Bosc de la Marquesa. 
Els dos kilòmetres
des del bosc de la Marquesa fins la punta de la Mora estan declarats espai d’interès
natural, integrat dins un immens bosc de pi blanc, propietat d’una marquesa que
mai no va voler vendre la propietat (fet que preservà aquest paratge únic, tal
i com està, per les futures generacions). La costa al llarg de tot aquest espai
natural és de roquissar i forma penya-segats, que en algun lloc tenen més de
vint metres d'alçada, i cal destacar les dues platges que es recolzen entre
ells, conegudes amb els noms de Calabeig i Calafonda (també coneguda com Waikiki).
A
banda del seu alt valor paisatgístic natural, on es troben diverses espècies botàniques gairebé desaparegudes a la resta de Catalunya, també té gran interès cultural,
ja que a la punta creueta trobem una antiga pedrera romana, que abastia
Tarragona per construir muralles i monuments. 
La festa de sant Isidre, patró dels pagesos, s'escau a la primavera, en un moment en què la bondat de la meteorologia és clau per a una bona collita, especialment pel que fa als sembrats. Sant Isidre no ha estat l'únic patró dels pagesos catalans, però la seva devoció s'estengué amb rapidesa al primer terç del segle XVII. De fet, a les nostres comarques, el sant més invocat per la pagesia fou sant Antoni del gener, per raó de la protecció que atorgava als animals de treball. En canvi, el patronatge de sant Galderic, present en les comarques de la Catalunya Vella i força publicitat en l'actualitat, no tingué aquí cap mena de ressò.
El seu nom era Isidro de Merlo y Quintana. De molt jove, va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. En conquerir els almoràvids Madrid, va marxar a Torrelaguna, on va casar-se amb Maria Toribia, després canonitzada com a santa Maria de la Cabeza. Va dedicar la seva vida al treball i l'oració.
Ja fa un parell d'anys que varem penjar una caixa niu al pi blanc situat al costat de la piscina, haviem perdut esperança de veure el nostre niu ocupat, però el divendres, tot treballant al jardí, unes plomes al peu del pi i unes que surten per la part del darrera de la caixa niu ens acaben de convèncer que per fi el nostre niu ha trobat ocupants. 
Preparació:
