15 de maig - St. Isidre a l'Aleixar, patró dels pagesos.

Cada 15 de maig, la Cooperativa Agrícola de l'Aleixar, per venerar el Sant Patró de la Pagesia, celebra un esmorzar popular per a tots els assistents i una misa en honor a Sant Isidre a l'ermita de Sant Blai.

Aquest any, la pluja  ha aigualit la festa, però no pas les ganes de passar-ho bé i compartir bons moments, així, l'aiguat ha traslladat l'esmorzar popular al local de la Cooperativa, on s'ha pogut celebrar amb bon amibient i un munt de gent.

La festa de sant Isidre, patró dels pagesos, s'escau a la primavera, en un moment en què la bondat de la meteorologia és clau per a una bona collita, especialment pel que fa als sembrats. Sant Isidre no ha estat l'únic patró dels pagesos catalans, però la seva devoció s'estengué amb rapidesa al primer terç del segle XVII. De fet, a les nostres comarques, el sant més invocat per la pagesia fou sant Antoni del gener, per raó de la protecció que atorgava als animals de treball. En canvi, el patronatge de sant Galderic, present en les comarques de la Catalunya Vella i força publicitat en l'actualitat, no tingué aquí cap mena de ressò.

Isidre el Llaurador (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va subsituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort.

 

El seu nom era Isidro de Merlo y Quintana. De molt jove, va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. En conquerir els almoràvids Madrid, va marxar a Torrelaguna, on va casar-se amb Maria Toribia, després canonitzada com a santa Maria de la Cabeza. Va dedicar la seva vida al treball i l'oració.

Isidre va ser un pagès molt devot. La seva hagiografia explica que els àngels li llauraven la terra mentre resava, i encara se li atribueixen altres miracles, com ara donar de menjar a tots els pobres de la ciutat amb una sola olla, o bé espantar una host musulmana tot resant o fins apagar un incendi. Durant molts anys se’n va perdre el record, fins cap a la darreria del segle XVI, quan hom va retrobar el seu cos. S’explica que llavors obrà un altre miracle en guarir el rei. Aleshores s’inicià la devoció i el 1622 fou canonitzat.