Paratge Natural de Poblet

El Paratge de Poblet deu el seu nom al Monestir Cistercenc que fou fundat el segle XII en uns terrenys donats pel comte Ramon Berenguer IV als monjos de l'orde del Cister. L'indret on es bastí l'actual monestir era conegut com hortur populeti (lloc d'horta envoltat de bosc d'àlbers) i d'aquí procedeix el nom de Poblet. El monestir de Santa Maria de Poblet és una

joia de l’art medieval cistercenc i tomba dels reis-comtes de l’antiga Corona d’Aragó i Catalunya.

A banda de la riquesa monumental i cultural del monestir de Poblet, aquest espai disposa de molts valors naturals.  Ofereix moltes possibilitats de fer excursions i caminades o simplement de passejar fruint del paisatge i gaudint d'una cinquantena de fonts naturals, algunes d'aigua ferruginosa.

 Els seus paisatges agrícoles, majoritàriament conreus de vinya, contrasten amb el paisatge eminentment forestal amb gran variabilitat cromàtica que canvia segons l'època de l'any.

El Paratge Natural de Poblet acull el Bosc de Poblet, un dels més ben conservats de les comarques tarragonines i on es localitza l’única comunitat de roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya.

Com cada any, el programa d'activitats del Paratge, compte amb diverses ofertes per a donar a conèixer el bosc de Poblet amb temàtica molt variada i dirigida a un públic general.

L’equip gestor del Paratge Natural de Poblet, us invita a participar en les activitats i de ben segur que gaudireu d’una bona jornada i descobrireu noves sensacions.

Aquí teniu l'agenda d'activitats.

 Activitats del Paratge Natural de Poblet

Pi gros de l'Aleixar

Les comarques que formen el Camp de Tarragona ha sofert més canvis en el seu paisatge en els darrers cinquanta anys que tot al llarg de la seva història, el trinxat de vies de comunicació que esquarteren els seus camps, les torres d'alta tensió creuen el territori, les indústries químiques i els polígons industrials, han substituït els antics camps d'horta, i ara ja formen part de la identitat paisatgística de la nostra terra. No obstant això, i malgrat la implacable pressió humana, han resistit ací i allà exemplars monumentals d'arbres que són testimoni dels canvis experimentats en el paisatge.

Es conserven 250 arbres catalogats com a monumentals a Catalunya, 6 entre ells es troben al Baix Camp, dels quals 2 al terme municipal de l’Aleixar.
Us proposem una passejada per descobrir el Pi Gros de l'Aleixar, també dit Pi de les Planes o Pi del Fernando, un dels pins pinyoners més gruixuts de Catalunya. Una ombra colossal de 20 m d'alçada, un volt de 4,55 m; la soca fa uns 5 m i el diàmetre de la capçada és de 27,6 m. Se li calcula una edat aproximada als 300 anys.
S'hi pot arribar des del poble de l'Aleixar: prendrem el camí de l'ermita de sant Blai i remuntarem el barranc de les Trilles per l'esquerra. De lluny veurem aquest monumental pi, que s'alça enmig d'un bosquet.
Aquí teniu la ruta:
Sortim de la plaça de l'11 de setembre de l'Aleixar, agafem el carrer Josep Guardiola a la dreta, trobem la plaça arc de sant Martí, i agafem cap a l'esquerra el camí dels masos. Travessem la riera a l'esquerra, pugem, tot deixant a l'esquerra el camí de Sant Blai, seguim per el camí, passem un pont, tot seguit trobarem una pujada, deixem el camí dels Masos i agafem el de la esquerra, el camí de les Planes.                   

Camps d'avellaners voregen el nostre camí, el terme de l'Aleixar ens ofereix una primavera espectacular després de les últimes pluges, les vistes al poble de l'Aleixar i a l'ermita de Sant Blai són precioses.
Trobem un altre pont i seguim per una pujada, trobem a la dreta una bassa rodona, només ens cal seguir a pla uns quants metres més i ja el veiem, el pi de les Planes toca al camí, al costat d'un bosquet. La soca té el senyal d'un llamp una nit de tempesta, testimoni del pas dels anys, i de la immensitat de la natura, ens sentim molt petits al seu costat.

 

       Mapa de l'Aleixar i del pi de les Planes

Fira del Vi a Falset

Fira del vi a Falset (el Priorat)
4, 5 i 6 de maig de 2013
Inicialment concebuda com un punt de trobada entre productors i compradors, la Fira del Vi de Falset, que es celebra cada any el primer cap de setmana de maig, s'ha consolidat com el millor aparador per poder conèixer tots els matisos i enamorar-se dels vins que s’elaboren a la comarca del Priorat.

La Fira del Vi de Falset és una oportunitat única per conéixer els vins d’una comarca que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en tot un referent enològic internacional. La Fira permet descobrir els vins i les últimes creacions dels cellers de les dues denominacions d’origen de la comarca: DO Montsant i DOQ Priorat.

Alhora, és el pretext ideal per apropar-se a la comarca i conéixer els pobles, la gent i la terra que fan possibles aquests vins excepcionals.

Fira del vi a Falset

El cavallet del diable

Els coneixem popularment amb el nom de libèl·lules, espiadimonis, cavallets del diable, cavallets del dimoni, damisel·les, cavallets de Sant Martí, helicòpters, parots, pixavins i d’altres, segons els indrets. Son noms genèrics amb els quals coneixem tant els zigòpters, els espiadimonis pròpiament dits, com els anisòpters, les libèl·lules.

N’hi ha mes de 5.500 especies, de les quals a Catalunya n’hi ha representades 69. Totes formen part de la família dels esnids. Uns i altres es diferencien bàsicament perquè els zigòpters (espiadimonis), quan es posen en una branca, pleguen les ales i les mantenen verticals, mentre que els anisòpters (libèl·lules) les mantenen obertes. Els podem veure moure’s constantment per damunt de l’aigua cercant alguna presa, bàsicament mosques i mosquits que cacen al vol, i ens sorprenen per la seva bellesa de colors, el seu disseny espectacular i la seva habilitat per volar.




Añadir leyenda

Tenen l’estructura típica dels insectes: cap, tòrax i abdomen. Al cap hi tenen 3 ulls simples i dos de compostos (son els insectes que tenen els ulls mes grossos); del tòrax en surten tres parells de potes amb espines i les ales; i l’abdomen es molt llarg i mes o menys estret, segons l’espècie. Estan proveïts de dos parells d’ales membranoses i transparents i disposen d’un aparell bucal mastegador amb unes poderoses mandíbules. Tenen una metamorfosi incompleta, durant la qual les nimfes es van assemblant a l’insecte adult. La femella pon els ous a l’aigua, d’on surt una nimfa que viu a l’aigua i que es converteix en una gran depredadora, ja que s’alimenta d’insectes, crustacis, amfibis i peixos petits.

La bellesa d'aquests insectes és gairebé efímera en el seu estat adult, donat que la seva vida oscil·la entre unes poques setmanes fins a dos o tres mesos.Les fotos són d'un Coenagrion mercuriale, una espècie de odonat de la família Coenagrionidae de mida petita a mitjà (20 a 45 mm), amb el cos més o menys fi i potes i abdomen curt. Actualment és una espècie protegida.

Tenen el cap allargat transversalment i els ulls separats. Els adults immadurs en general són més pàl · lids, de color castany clar amb línies o taques blanquinoses. Les ales són agostas, tots dos parells amb forma i venació similars. Habita preferentment en cursos d'aigua de petites dimensions, assolellats i amb vegetació emergent ben desenvolupada, rierols poc cabalosos, rierols o canals de reg entre prats o camps de conreu, a vegades amb escàs cabal, en aigües netes i amb abundància de vegetació.