Serp verda

  Mireu quina trobada més impressionat varem fer ahir al camí de l'Aleixar a Alforja, una serp verda, també anomendada serp de Montpellier estava tranquilament prenent l'ombra a la vora del camí.

Ens va donar un bon ensurt, ja que no la vam trepitjar per miracle, i realment tenia unes bones dimenssions.

Es tracta d'una serp verda (Malpolon monspessulanus), un rèptil de la família dels ofidis, que és la serp més gran de les nostres contrades ja que pot arribar a superar els 2 m de longitud.

Malgrat el nom, la seva coloració és variable i oscil·la entre el bru i el verd amb la part de sota més groguenca. Els joves, presenten una coloració en tons oliva o grisosos.

Té una alimentació molt variada, menja principalment rosegadors, aus, sargantanes i fins i tot petits conills, però també pot menjar insectes grossos. Viu en zones seques, pedregoses i de vegetació baixa.

La hibernació dura de del principi de la tardor fins ben entrada la primavera, i la posta té lloc al juny o al juliol (de 4 a 20 ous).

És verinosa, mata les seves preses amb un verí no molt potent, que injecta a la presa mentre està engolint, o sigui que té la dent molt enrere, fet que la fa menys perillosa de ser tòxica per mossegada. Hauríem de posar el dit molt endins de la boca de la serp per poder-nos injectar el verí, que de totes maneres no té un gran perill per a l'home.

Per la mida, segons he pogut llegir, l'exempar que vam trobar devia ser una mascle.

Serp Blanca o ratllada

Ahir, al camí de l'Aleixar a Alforja, varem fer una trobada si més no peculiar, una serp blanca (Rhinechis scalaris) va venir a saludar-nos.
Totalment inofensiva, la varem poder fotografiar de molt aprop tot agafant-la sense fer-li mal abans de deixar que continués el seu camí.
És fàcilment identificable per les dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc, els exemplars joves però tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala.

Serp abundant al Baix Camp, terrestre i activa de dia, però pot arribar a enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de cercar nius d'ocells, o bé a  les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal.
S'alimenta d'ocells, petits rosegadors i, fins i tot, alguna cria de conill, per això es considera beneficiosa per l'èsser humà, al matenir l'equilibri del nostre ecosistema.
Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.