Casa rural La Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Vista de la Serra de la Mussara des de la casa rural.
Cel clar amb núvols prims.
Un dia radiant a les Muntanyes de la Costa Daurada
Surt el sol a la Torre del Valent
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Mussara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Mussara. Mostrar tots els missatges
dimecres, 29 de maig del 2013
dimarts, 28 de maig del 2013
TV3 - GR - Terres del Sud - Muntanyes de Prades
La ruta transcorre íntegrament per les Muntanyes de Prades
Comencem ben d’hora, participant a la Marxa Dufour que es fa cada any a Capafonts, una manera interessant de fer exercici i orientar-nos alhora. I de mullar-nos, però això sovint ja va bé... I cap a Prades, que necessitarem descansar el cos després d’aquest dia tan llarg.
Perquè l’endemà, un altre cop ben d’hora, anirem a caçar bolets amb una família d’experts boletaires. I després els cuinarem, no patiu! I per acabar, ens espera un itinerari impressionant: travessarem els Avencs de la Febró, farem una Via Ferrada i visitarem el poble abandonat de la Mussara. Un indret maleït on, diuen, hi ha una porta cap a una altra dimensió. A veure com acaba, això...
En total, uns 30 quilòmetres, dividits en dues jornades i fets a peu. Ja veureu quin viatge!
Perquè l’endemà, un altre cop ben d’hora, anirem a caçar bolets amb una família d’experts boletaires. I després els cuinarem, no patiu! I per acabar, ens espera un itinerari impressionant: travessarem els Avencs de la Febró, farem una Via Ferrada i visitarem el poble abandonat de la Mussara. Un indret maleït on, diuen, hi ha una porta cap a una altra dimensió. A veure com acaba, això...
En total, uns 30 quilòmetres, dividits en dues jornades i fets a peu. Ja veureu quin viatge!
divendres, 24 de maig del 2013
Niu de perdiu a l'Aleixar!
Tot fent feines al camp, em tingut una grata sorpresa, em trobat un niu de perdiu roja amb 15 ous!
La perdiu roja o perdriu roja, (Alectoris rufa) és una au gal·liforme de mida mitjana i complexió robusta, d'uns 35cm amb ales i cua curtes. Al cap presenta una franja ocular negra que baixa cap al pit, on es difumina. Aquesta característica la diferencia de les altres espècies que trobem a la conca del Mediterrani. A diferència d'altres perdius del mateix gènere que hi ha a d'altres zones del nord del Mediterrani, la llista ocular-pectoral es difumina en petites clapes negres cap al pit. Als laterals té unes franges que es deuen unes característiques plomes del cos que es disposen sobre les ales quan estan plegades. El plomatge del pit és de color grisós i el del ventre taronja. Les part superiors, visibles quan fugen volant, són de color marró uniforme excepte dues franges roges laterals a la cua. Els sexes són molt semblants i es poden diferenciar per la presència en els mascles d'un o dos esperons al tarsos.
La perdiu roja o perdriu roja, (Alectoris rufa) és una au gal·liforme de mida mitjana i complexió robusta, d'uns 35cm amb ales i cua curtes. Al cap presenta una franja ocular negra que baixa cap al pit, on es difumina. Aquesta característica la diferencia de les altres espècies que trobem a la conca del Mediterrani. A diferència d'altres perdius del mateix gènere que hi ha a d'altres zones del nord del Mediterrani, la llista ocular-pectoral es difumina en petites clapes negres cap al pit. Als laterals té unes franges que es deuen unes característiques plomes del cos que es disposen sobre les ales quan estan plegades. El plomatge del pit és de color grisós i el del ventre taronja. Les part superiors, visibles quan fugen volant, són de color marró uniforme excepte dues franges roges laterals a la cua. Els sexes són molt semblants i es poden diferenciar per la presència en els mascles d'un o dos esperons al tarsos.
Ocell més aviat propi de llocs secs, és sedentari i forma grups familiars, vola de forma sorollosa i és incapaç de fer recorreguts llargs. Fan els seus nius a terra, on els perdigons mengen insectes fins que es fan grans, llavors s’alimenten de gra. La posta, que té lloc a la primavera, sol ser d'entre 7 i 14 ous.
divendres, 17 de maig del 2013
Coca en Recapte de l'Aleixar
La Coca en Recapte, també anomenada
Coca amb Ceba, diuen que és originària de la zona oleícola
"Garrigues-Ciurana; més o menys, Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà,
Tarragonès i Les Garrigues, i es cuina en forn de pa.
Te una germana o cosina propera a
Mallorca, on la fan amb més verdures, i podriem dir que la Pizza és una cosina
llunyana de la nostra Coca en Recapte.
El recapte, a les
nostres contrades, és tot el que genera l'horta. En els seus orígens, la coca
amb recapte era una coca feta amb el recapte sobrer que hi havia pels masos i
cases i així evitar que es fes malbé. D'aquí que aquesta
coca tingui múltiples receptes depenent dels ingredients que s'utilitzin. Pot
portar pebrot, ceba, all, tomàquet, albergínies, carabassó, etc, i s'acostuma a
acompanyar amb llonganissa fregida o a la brasa o també amb una arengada crua, fregida
o a la brasa.
A l’Aleixar, el Forn de pa i pastisseria Llauradó,
continua amb la costum, per fer la delícia dels seus clients, oferent pastissos
de tota mena, i preparant les tradicionals coques amb sucre, coques de cireres
i coques en recapte, entre altres especialitats típiques de l’Aleixar com els
"matrimonis", les populars "mimoses", els blaiets i
l'exquisida "coca de la casa".
Així que no dubteu de
gaudir-ne en família, en parella o bé en solitari, les podeu consumir sense
moderació.
Obert cada dia pel matí i
dissabtes a la tarda.
Av. Joaquim Mir, 25
43381 L'Aleixar
Telèfon: 977 815 004
Art Rupestre a les Muntanyes de Prades - Visites guiades
L'art rupestre de les Muntanyes de Prades és
Patrimoni de la Humanitat i està format per més de 40 conjunts d'art
prehistòric amb representacions figuratives de les últimes societats caçadores
i recol·lectores,i elements esquemàtics abstractes de les primeres societats
agrícoles i ramaderes.. D'aquests, només tres han estat escollits perquè
reuneixen característiques apropiades per ser visitats: Portell de les Lletres,
Mas d'en Llort i Mas d'en Ramon d'en Bessó (separats entre si uns 800 m)
S’ha
realitzat el tancament dels abrics, la senyalització informativa i l’adequació
del Mas d’en Llor com a centre d’ acollida dels visitants
La
intervenció ha comportat la protecció dels abrics, el seguiment arqueològic i
l’eliminació de la vegetació circumdant, ja que aquesta produeix greus
problemes per a la conservació de les pintures rupestres, doncs els arbres i la
vegetació constitueixen focus macrobiòtics, creen ombra i, per tant, faciliten
la proliferació de líquens i fongs que degraden la superfície de la roca suport.
És,
sens dubte, un patrimoni rellevant, de valor universal, que pertany a tothom i
que cal aprendre a estimar, conservar i difondre per gaudir-lo socialment i
llegar-lo a les pròximes generacions.
Ara,
gràcies a aquestes obres, els visitants poden conèixer aquests llocs “sagrats”
en el mateix context geogràfic on foren concebuts i realitzats.
La
primera sortida es podrà fer el diumenge 2 de juny, visita guiada
al Centre d'Interpretació
de l'Art Rupestre més
trasllat amb vehicle 4x4
als abrics Mas
d'en Llort, Portell
de les Lletres i Ramon d'en Bessó amb
reserva prèvia.
Punt de
trobada i com fer reserves: El punt de sortida és l’Oficina de Turisme de
Montblanc, on els guies conduiran als visitants al CIAR i als abrics
Informació
a http://www.montblancmedieval.cat
Oficina
Municipal de Turisme
Antiga església de St. Francesc s/n
43400 MONTBLANC
Tel. 977 86 17 33
Fax 977 86 18 16
Antiga església de St. Francesc s/n
43400 MONTBLANC
Tel. 977 86 17 33
Fax 977 86 18 16
dilluns, 29 d’abril del 2013
Neu a l'abril a les muntanyes de la Costa Daurda
Ahir, 28 d'abril del 2013, varem tenir una imatge de postal, força inhabitaual a les Muntanyes de la Costa Daurada per un mes d'abril.
La cota de neu, que va baixar a menys de 500 metres, deixant gruixos de neu de fins a 5 cm a les muntanyes de Prades i a la part alta del Camp de Tarragona.
En la nostra sortida cap a Arbolí passant per el coll d'Alforja, trobem un paisatge ben emblanquinat.
Les baixes temperatures no serviran per mantenir la neu que amb la pluja desapareixerà en unes hores, però nosaltres ja em tingut temps d'immortalitzar aquest moment.
dijous, 25 d’abril del 2013
La reineta
Un altre exemplar de la fauna del Baix Camp ens ha gratificat amb la seva presència i s'ha deixat fotografiar, es tracta d'una reineta meridional (Hyla meridionalis) petita granota que fa 5-6 cm de llargada, insectívora i inofensiva, té una pell llisa i lluent, de coloració normal verd viu uniforme fins a castany clar o groguenc, a diferència dels gripaus les reinetes tenen un timpà circular i ben visible i una pell llisa pel dors però rugosa pel ventre. Les reinetes tenen unes potes primes i llargues amb coixinets adhesius a la punta dels dits que les permet enfilar-se a qualsevol superfície vertical i llisa ja que fins i tot poden pujar pel vidre.
La reineta té una vida mitjana d'uns 7 anys però pot arribar fins al 14 anys, és sedentària i pel dia s'instal.la en les tiges i en les fulles dels arbusts i arbres per a pendre el sol tot mimetitzada gràcies a la coloració que té que s'adapta al medi on es troba. Les reinetes tenen uns hàbits crepusculars i nocturns. A la nit és quan surt a caçar i és el moment en que es més activa però també se la pot veure pel dia entre la vegetació prenent el sol o dins l'aigua quan fa molta calor a la primavera. En canvi a l'estiu és més difícil poder veure-la de dia ja que és menys diürna i molt més discreta. Les reinetes hivernen del novembre fins al febrer.
Pon de 800 a 1000 ous en paquets petits que cauen al fons del bassal. Al cap d'uns 13 dies després de la posta neixen els verdosos capgrossos que mesuren uns 9 mm de longitud i tenen una cua molt llarga. Al cap de 3 mesos quan el capgros fa 48 mm i quan adopta la forma juvenil mesura 16 mm de longitud perquè perdra la cua.
divendres, 15 de març del 2013
Panorámica de la Mussara
Aquí teneis una fantástica panoràmica de la Mussara
Aquí teniu una fantàstica panoràmica de la Mussara
Subscriure's a:
Missatges (Atom)