Prades - Tossal de la Baltasana - Cova d'en Pere - Prades
Distància total 12,5 km
Desnivell 700 metres
Iniciem la nostra ruta a Prades, la vila vermella, ens aparquem al final del poble direcció Montblanc, només ens cal seguir el carrer amunt, seguint el GR, de marques vermelles i blanques, i ja deixant enrere els darrers xalets, entrem en el Bosc de roure reboll pel Camí dels Colomers.
La pujada cap el Coll de la Fuguina, passant primer per les formacions rocoses dels Colomers, és un excel•lent passeig, el terra és ple de còdols vermells, anomenats pedra de Prades, la darrera pujada cap el Tossal de la Baltasana té força desnivell, trobarem el roure reboll, castanyers, pi roig i abundant del boix grèvol que li donen un gran encant.
Arribem al Tossal de la Baltasana, cim culminant de les Muntanyes de Prades (1.203 metres). Tenim una vista espectacular de 360 graus que arriba fins a molt lluny, un vèrtex geodèsic assenyala el cim i una rosa dels vents, feta amb una pedra de moli, ens orientarà i ens indicarà tots els punts que podem observar des del cim.
Deixarem el cim per l’altre vessant, la caseta dels guardes forestals queda a la nostra esquena, agafem una pista cimentada que baixa en direcció est, seguint els senyals de GR. Trobarem una cruïlla de pistes; anem cap a la dreta, pocs minuts després, trobem una altra cruïlla; en aquest punt, deixem la pista principal de carena i agafem el camí que va cap a la dreta, en direcció a les Coves d’en Pere. Aquest camí es una variant del GR i haurem de seguir uns senyals de GR amb una barra en diagonal blanca.
Entrem en un bosc dominat per rojalet.
Arribarem a les Coves d’en Pere (trobem un pal indicador). Exemple d'aprofitament de balmes naturals per la gent del país. Però les dimensions, la disposició i el color fan que sigui un indret molt singular.
Seguim baixant per l'altre vessant fins a una pista, que haurem de seguir a l'esquerra en direcció a Prades. El sol del camí es, en algun punt, de sorra vermellosa. Baixem fort i continuadament, la nostra pista travessa un petit torrent. El bosc es de pi roig amb falgueres, roser caní i alzines. Seguim la pista sempre cap a l’esquerra en direcció de Prades, passarem a prop d’una gran bassa d’aigua. La pista, que transcorre pel costat de camps d’avellaners, ens dura fins al camí per on hem deixat la vila de Prades.
Una ruta singular i molt bonica, per gaudir de la natura caminant.
joia de l’art medieval cistercenc i tomba dels reis-comtes de l’antiga Corona d’Aragó i Catalunya.
Els seus paisatges agrícoles, majoritàriament conreus de vinya, contrasten amb el paisatge eminentment forestal amb gran variabilitat cromàtica que canvia segons l'època de l'any.
Comencem a caminar, sortim de la plaça de l’església i agafem el carrer dels Horts, trobem un pal indicador, passem al costat del cementiri, seguim per pista en direcció a la Canal del Mig, per un camí senyalitzat recentment amb línies grogues i que passa pel costat del cementiri, que deixarem a la nostra dreta, pocs minuts després travessem la carretera dues vegades, i pujem per un sender (pal indicador) amb força desnivell, 10 minuts més tard aproximadament creuem una pista, una mica més enllà el camí es suavitza, passem al costat d'una gran paret rocosa, que anem deixant a la nostra esquerra des d'aquí ja veiem el canal per el qual pujarem, ara amb fort desnivell, deixem un corriol a la nostra dreta i continuem per un tram molt costerut de pedres soltes (compte amb les relliscades) sempre veient la canal davant nostre, tenim vistes fantàstiques sobre el poble de la Torre de la Fontaubella, el Priorat i el Montsant. Amb sorpresa i alegria descobrim dos fòssils, dues petxines de pelegrí i una escopinya testimonien que en el passat la Mola es trobava sota l'aigua. 
Arribats al peu de la paret rocosa, comencem a grimpar per el canal amb cura de no relliscar, i en pocs minuts sortim al pla de la Mola, continuem per un camí cap a l'esquerra, i tot seguit després d'una lleugera pujada agafarem el GR -7-3 que ve de l'Argentera, tot deixant a la nostra esquerra, un petit tancat amb una bassa per abeurar el bestiar i arribem a la cim de La Mola de Colldejou (921 m), on hi ha unes curioses ruïnes en forma de fort, construït en temps de les guerres carlines (segons m'han dit), format per dues muralles circulars concèntriques, envoltades per un fossat. La primaver ens saluda al pla de la Mola, milers de narcíssos cobreixen el terra donant una nota de color groc a aquest paisatge abrupte i rocós. 
Pertany a l'ordre de les coraciformes, un grup que engloba altres espècies també bellament acolorides com la puput, el blauet i el gaig blau. És molt normal veure'l posat, tot sol o en estol, als cables de la llum o del telèfon, amb algun insecte (libèl·lules, papallones, escarabats...) a la boca, però preferentment abelles (d'on li ve el nom, evita menjar-se el fibló), que caça en ple vol, i per la qual cosa no és gaire ben vist pels apicultors.
La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament i deixen així la seva colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent. 
La
rosella una flor vermella!
Prades - Tossal de la Baltasana - Cova d'en Pere - Prades
Arribem al Tossal de la Baltasana, cim culminant de les Muntanyes de Prades (1.203 metres). Tenim una vista espectacular de 360 graus que arriba fins a molt lluny, un vèrtex geodèsic assenyala el cim i una rosa dels vents, feta amb una pedra de moli, ens orientarà i ens indicarà tots els punts que podem observar des del cim.
Entrem en un bosc dominat per rojalet.
Arribarem a les Coves d’en Pere (trobem un pal indicador). Exemple d'aprofitament de balmes naturals per la gent del país. Però les dimensions, la disposició i el color fan que sigui un indret molt singular.
Seguim baixant per l'altre vessant fins a una pista, que haurem de seguir a l'esquerra en direcció a Prades. El sol del camí es, en algun punt, de sorra vermellosa. Baixem fort i continuadament, la nostra pista travessa un petit torrent. El bosc es de pi roig amb falgueres, roser caní i alzines. Seguim la pista sempre cap a l’esquerra en direcció de Prades, passarem a prop d’una gran bassa d’aigua. La pista, que transcorre pel costat de camps d’avellaners, ens dura fins al camí per on hem deixat la vila de Prades. 
Les muntanyes de Prades a TV3 en "Espai terra", els voltants de les muntanyes de Prades i Capafonts. La cova del Grèvol o dels grallers, una cascada natural de gairebé 40 metres!
La imponent cova té forma semiesfèrica, d’uns 15 m de profunditat, amb un saltant a la part superior d’uns 60 m. Quan plou i el barranc porta aigua, forma un saltant en forma de cua de cavall bellíssim, que es pot veure des de diversos punts de l’entorn. En tota època, el degoteig de l’aigua és constant. Al peu, unes roques de tosca emmarquen una petita platja i un toll on sempre hi ha aigua.
