Diuen
que allò que fa especial Tarragona és aquesta llum torrada del capvespre que
tenyeix els pins del Bosc de la Marquesa. 
Els dos kilòmetres
des del bosc de la Marquesa fins la punta de la Mora estan declarats espai d’interès
natural, integrat dins un immens bosc de pi blanc, propietat d’una marquesa que
mai no va voler vendre la propietat (fet que preservà aquest paratge únic, tal
i com està, per les futures generacions). La costa al llarg de tot aquest espai
natural és de roquissar i forma penya-segats, que en algun lloc tenen més de
vint metres d'alçada, i cal destacar les dues platges que es recolzen entre
ells, conegudes amb els noms de Calabeig i Calafonda (també coneguda com Waikiki).
A
banda del seu alt valor paisatgístic natural, on es troben diverses espècies botàniques gairebé desaparegudes a la resta de Catalunya, també té gran interès cultural,
ja que a la punta creueta trobem una antiga pedrera romana, que abastia
Tarragona per construir muralles i monuments. 
joia de l’art medieval cistercenc i tomba dels reis-comtes de l’antiga Corona d’Aragó i Catalunya.
Els seus paisatges agrícoles, majoritàriament conreus de vinya, contrasten amb el paisatge eminentment forestal amb gran variabilitat cromàtica que canvia segons l'època de l'any.
Les comarques que formen el Camp de Tarragona ha sofert més canvis en el seu paisatge en els darrers cinquanta anys que tot al llarg de la seva història, el trinxat de vies de comunicació que esquarteren els seus camps, les torres d'alta tensió creuen el territori, les indústries químiques i els polígons industrials, han substituït els antics camps d'horta, i ara ja formen part de la identitat paisatgística de la nostra terra. No obstant això, i malgrat la implacable pressió humana, han resistit ací i allà exemplars monumentals d'arbres que són testimoni dels canvis experimentats en el paisatge. 
Trobem un altre pont i seguim per una pujada, trobem a la dreta una bassa rodona, només ens cal seguir a pla uns quants metres més i ja el veiem, el pi de les Planes toca al camí, al costat d'un bosquet. La soca té el senyal d'un llamp una nit de tempesta, testimoni del pas dels anys, i de la immensitat de la natura, ens sentim molt petits al seu costat.
Ruta de tot un dia, dissabte 27 abril 2013, organitzada per Pedrenca.
Comencem a caminar, sortim de la plaça de l’església i agafem el carrer dels Horts, trobem un pal indicador, passem al costat del cementiri, seguim per pista en direcció a la Canal del Mig, per un camí senyalitzat recentment amb línies grogues i que passa pel costat del cementiri, que deixarem a la nostra dreta, pocs minuts després travessem la carretera dues vegades, i pujem per un sender (pal indicador) amb força desnivell, 10 minuts més tard aproximadament creuem una pista, una mica més enllà el camí es suavitza, passem al costat d'una gran paret rocosa, que anem deixant a la nostra esquerra des d'aquí ja veiem el canal per el qual pujarem, ara amb fort desnivell, deixem un corriol a la nostra dreta i continuem per un tram molt costerut de pedres soltes (compte amb les relliscades) sempre veient la canal davant nostre, tenim vistes fantàstiques sobre el poble de la Torre de la Fontaubella, el Priorat i el Montsant. Amb sorpresa i alegria descobrim dos fòssils, dues petxines de pelegrí i una escopinya testimonien que en el passat la Mola es trobava sota l'aigua. 
Arribats al peu de la paret rocosa, comencem a grimpar per el canal amb cura de no relliscar, i en pocs minuts sortim al pla de la Mola, continuem per un camí cap a l'esquerra, i tot seguit després d'una lleugera pujada agafarem el GR -7-3 que ve de l'Argentera, tot deixant a la nostra esquerra, un petit tancat amb una bassa per abeurar el bestiar i arribem a la cim de La Mola de Colldejou (921 m), on hi ha unes curioses ruïnes en forma de fort, construït en temps de les guerres carlines (segons m'han dit), format per dues muralles circulars concèntriques, envoltades per un fossat. La primaver ens saluda al pla de la Mola, milers de narcíssos cobreixen el terra donant una nota de color groc a aquest paisatge abrupte i rocós. 
Prades - Tossal de la Baltasana - Cova d'en Pere - Prades
Arribem al Tossal de la Baltasana, cim culminant de les Muntanyes de Prades (1.203 metres). Tenim una vista espectacular de 360 graus que arriba fins a molt lluny, un vèrtex geodèsic assenyala el cim i una rosa dels vents, feta amb una pedra de moli, ens orientarà i ens indicarà tots els punts que podem observar des del cim.
Entrem en un bosc dominat per rojalet.
Arribarem a les Coves d’en Pere (trobem un pal indicador). Exemple d'aprofitament de balmes naturals per la gent del país. Però les dimensions, la disposició i el color fan que sigui un indret molt singular.
Seguim baixant per l'altre vessant fins a una pista, que haurem de seguir a l'esquerra en direcció a Prades. El sol del camí es, en algun punt, de sorra vermellosa. Baixem fort i continuadament, la nostra pista travessa un petit torrent. El bosc es de pi roig amb falgueres, roser caní i alzines. Seguim la pista sempre cap a l’esquerra en direcció de Prades, passarem a prop d’una gran bassa d’aigua. La pista, que transcorre pel costat de camps d’avellaners, ens dura fins al camí per on hem deixat la vila de Prades. 
Les muntanyes de Prades a TV3 en "Espai terra", els voltants de les muntanyes de Prades i Capafonts. La cova del Grèvol o dels grallers, una cascada natural de gairebé 40 metres!
La imponent cova té forma semiesfèrica, d’uns 15 m de profunditat, amb un saltant a la part superior d’uns 60 m. Quan plou i el barranc porta aigua, forma un saltant en forma de cua de cavall bellíssim, que es pot veure des de diversos punts de l’entorn. En tota època, el degoteig de l’aigua és constant. Al peu, unes roques de tosca emmarquen una petita platja i un toll on sempre hi ha aigua.
Pescadors d'alçaca - Sortides en barca del GEPEC
Atraurem aquelles aus
marines que viuen mar endins i són difícils d’observar des de la costa. Podrem
observar també la nostra costa fins al cap de Salou. En aquesta època de l'any
és fàcil que puguem observar Mascarell, Baldriga balear, Corb marí gros, gavina
capnegra i vulgar, gavià argentat i fosc, xatrac bec - llarg. Si tenim sort
potser també puguem observar paràsit gros i cuapunxegut, gavina corsa, baldriga
mediterrània, tot i que són més escassos.
