El Ramat de cabres de l'Aleixar

Tot passejant per els camins al voltant de l'Aleixar és fàcil que us trobeu amb el Gabriel, pastor de l'Aleixar.

Porta un ramat amb uns 220 animals, cabres, bucs, ovelles, algun marrà i una bona colla de gossos que corren al voltant, formant part de la seva comitiva.

Desbordant de simpatia i bon humor, el Gabriel ens va deixar acompanyar-lo un troç de camí, mentre gaudiem de la natura i del contacte amb els animals.

Moltes gràcies!!!

Serp verda

  Mireu quina trobada més impressionat varem fer ahir al camí de l'Aleixar a Alforja, una serp verda, també anomendada serp de Montpellier estava tranquilament prenent l'ombra a la vora del camí.

Ens va donar un bon ensurt, ja que no la vam trepitjar per miracle, i realment tenia unes bones dimenssions.

Es tracta d'una serp verda (Malpolon monspessulanus), un rèptil de la família dels ofidis, que és la serp més gran de les nostres contrades ja que pot arribar a superar els 2 m de longitud.

Malgrat el nom, la seva coloració és variable i oscil·la entre el bru i el verd amb la part de sota més groguenca. Els joves, presenten una coloració en tons oliva o grisosos.

Té una alimentació molt variada, menja principalment rosegadors, aus, sargantanes i fins i tot petits conills, però també pot menjar insectes grossos. Viu en zones seques, pedregoses i de vegetació baixa.

La hibernació dura de del principi de la tardor fins ben entrada la primavera, i la posta té lloc al juny o al juliol (de 4 a 20 ous).

És verinosa, mata les seves preses amb un verí no molt potent, que injecta a la presa mentre està engolint, o sigui que té la dent molt enrere, fet que la fa menys perillosa de ser tòxica per mossegada. Hauríem de posar el dit molt endins de la boca de la serp per poder-nos injectar el verí, que de totes maneres no té un gran perill per a l'home.

Per la mida, segons he pogut llegir, l'exempar que vam trobar devia ser una mascle.

La Unesco declara les Terres de l'Ebre com a nova reserva de biosfera

La Unesco designa les Terres de l'Ebre com a  nova reserva de la biosfera !

Les reserves de la biosfera són llocs en què, en concertació amb les poblacions locals, s'apliquen pràctiques innovadores per conciliar l'activitat humana i la conservació del medi ambient.

La reserva de la bisofera de les Terres de l'Ebre, es tracta d'una zona de 367.729 hectàrees de superfície, que compta amb una població de 190.000 habitants i inclou el delta i la conca de l'Ebre, el riu més cabalós d'Espanya, que alberga nombrosos ecosistemes tant interiors com costaners.

La part més gran de l'espai està dedicada a la ramaderia. També s'hi han desenvolupat les energies alternatives (eòlica, solar o hidràulica), i s'ha prestat atenció al respecte del medi ambient i el paisatge.

El Periodico.cat - Noticies

Niu de perdiu a l'Aleixar!

Tot fent feines al camp, em tingut una grata sorpresa, em trobat un niu de perdiu roja amb 15 ous!
La perdiu roja o perdriu roja, (Alectoris rufa) és una au gal·liforme de mida mitjana i complexió robusta, d'uns 35cm amb ales i cua curtes. Al cap presenta una franja ocular negra que baixa cap al pit, on es difumina. Aquesta característica la diferencia de les altres espècies que trobem a la conca del Mediterrani. A diferència d'altres perdius del mateix gènere que hi ha a d'altres zones del nord del Mediterrani, la llista ocular-pectoral es difumina en petites clapes negres cap al pit. Als laterals té unes franges que es deuen unes característiques plomes del cos que es disposen sobre les ales quan estan plegades. El plomatge del pit és de color grisós i el del ventre taronja. Les part superiors, visibles quan fugen volant, són de color marró uniforme excepte dues franges roges laterals a la cua. Els sexes són molt semblants i es poden diferenciar per la presència en els mascles d'un o dos esperons al tarsos.

Ocell més aviat propi de llocs secs, és sedentari i forma grups familiars, vola de forma sorollosa i és incapaç de fer recorreguts llargs. Fan els seus nius a terra, on els perdigons mengen insectes fins que es fan grans, llavors s’alimenten de gra. La posta, que té lloc a la primavera, sol ser d'entre 7 i 14 ous.

La perdiu és un popular ocell cobejat pels caçadors, per la seva bellesa i la dificultat que representa el tir. Com a molts indrets, a Catalunya és caçada (i reintroduïda) de manera massiva. Les perdiu és fonamental per la supervivència de moltes aus rapinyaires i altres depredadors.

L'hort de la Torre del Valent

El mes de maig, amb el bon temps i l'inici de la calor, és un dels  millors moments per fer treballar un hort, això i les ganes de menjar verdura fresca, ens han servit d'excusa per fer de “pagesos"

Així, aquí el teniu, l’hort de la Torre del Valent, per començar em plantat tomàquets, tomacons, albergínies, carbassons, cebes i pebrots, no està mal. Oi?

A partir d’ara els nostres clients podran gaudir dels productes del nostre hort alhora que, si ho desitgen poden col·laborar en el seu cultiu, una activitat  que amb esforç i entusiasme dóna grans satisfaccions.

Paratge Natural de Poblet

El Paratge de Poblet deu el seu nom al Monestir Cistercenc que fou fundat el segle XII en uns terrenys donats pel comte Ramon Berenguer IV als monjos de l'orde del Cister. L'indret on es bastí l'actual monestir era conegut com hortur populeti (lloc d'horta envoltat de bosc d'àlbers) i d'aquí procedeix el nom de Poblet. El monestir de Santa Maria de Poblet és una

joia de l’art medieval cistercenc i tomba dels reis-comtes de l’antiga Corona d’Aragó i Catalunya.

A banda de la riquesa monumental i cultural del monestir de Poblet, aquest espai disposa de molts valors naturals.  Ofereix moltes possibilitats de fer excursions i caminades o simplement de passejar fruint del paisatge i gaudint d'una cinquantena de fonts naturals, algunes d'aigua ferruginosa.

 Els seus paisatges agrícoles, majoritàriament conreus de vinya, contrasten amb el paisatge eminentment forestal amb gran variabilitat cromàtica que canvia segons l'època de l'any.

El Paratge Natural de Poblet acull el Bosc de Poblet, un dels més ben conservats de les comarques tarragonines i on es localitza l’única comunitat de roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya.

Com cada any, el programa d'activitats del Paratge, compte amb diverses ofertes per a donar a conèixer el bosc de Poblet amb temàtica molt variada i dirigida a un públic general.

L’equip gestor del Paratge Natural de Poblet, us invita a participar en les activitats i de ben segur que gaudireu d’una bona jornada i descobrireu noves sensacions.

Aquí teniu l'agenda d'activitats.

 Activitats del Paratge Natural de Poblet

El cavallet del diable

Els coneixem popularment amb el nom de libèl·lules, espiadimonis, cavallets del diable, cavallets del dimoni, damisel·les, cavallets de Sant Martí, helicòpters, parots, pixavins i d’altres, segons els indrets. Son noms genèrics amb els quals coneixem tant els zigòpters, els espiadimonis pròpiament dits, com els anisòpters, les libèl·lules.

N’hi ha mes de 5.500 especies, de les quals a Catalunya n’hi ha representades 69. Totes formen part de la família dels esnids. Uns i altres es diferencien bàsicament perquè els zigòpters (espiadimonis), quan es posen en una branca, pleguen les ales i les mantenen verticals, mentre que els anisòpters (libèl·lules) les mantenen obertes. Els podem veure moure’s constantment per damunt de l’aigua cercant alguna presa, bàsicament mosques i mosquits que cacen al vol, i ens sorprenen per la seva bellesa de colors, el seu disseny espectacular i la seva habilitat per volar.




Añadir leyenda

Tenen l’estructura típica dels insectes: cap, tòrax i abdomen. Al cap hi tenen 3 ulls simples i dos de compostos (son els insectes que tenen els ulls mes grossos); del tòrax en surten tres parells de potes amb espines i les ales; i l’abdomen es molt llarg i mes o menys estret, segons l’espècie. Estan proveïts de dos parells d’ales membranoses i transparents i disposen d’un aparell bucal mastegador amb unes poderoses mandíbules. Tenen una metamorfosi incompleta, durant la qual les nimfes es van assemblant a l’insecte adult. La femella pon els ous a l’aigua, d’on surt una nimfa que viu a l’aigua i que es converteix en una gran depredadora, ja que s’alimenta d’insectes, crustacis, amfibis i peixos petits.

La bellesa d'aquests insectes és gairebé efímera en el seu estat adult, donat que la seva vida oscil·la entre unes poques setmanes fins a dos o tres mesos.Les fotos són d'un Coenagrion mercuriale, una espècie de odonat de la família Coenagrionidae de mida petita a mitjà (20 a 45 mm), amb el cos més o menys fi i potes i abdomen curt. Actualment és una espècie protegida.

Tenen el cap allargat transversalment i els ulls separats. Els adults immadurs en general són més pàl · lids, de color castany clar amb línies o taques blanquinoses. Les ales són agostas, tots dos parells amb forma i venació similars. Habita preferentment en cursos d'aigua de petites dimensions, assolellats i amb vegetació emergent ben desenvolupada, rierols poc cabalosos, rierols o canals de reg entre prats o camps de conreu, a vegades amb escàs cabal, en aigües netes i amb abundància de vegetació.

Niu d'Òliba a l'Aleixar

L'Òliba o xibeca, és segurament un dels mussols més coneguts, és de major tamany que el mussol comú, encara que comparteixen hàbitat i sovint els trobem criant en espais molt propers, aprofitant diferents espais d'una mateixa masia, per exemple. Per tant, les caixes niu també es poden situara en edificacions humanes, buscant espais més aviat foscos, tot i que les caixes ja disposen d'una cambra per millorar les condicions de foscor, requisit molt atractiu per aquesta espècie.
 

El passat més de febrer es va instal·lar un nou niu artificial per a òlibes a l'Aleixar, en una caseta de tros que quasi només servirà per a això. Ara ja només falta que hi hagi òlibes disponibles per a fer hacking, i repetir el procès que ja s'ha fet a Alforja.

 Al mateix temps s'han preparat els nius artificials per a insectívors al Mas de Segimón.

Esperem que aques esforç sigui recompensat amb alguna nidificació en alguna de les caixes-niu instal·lades.

Molts llocs pateixen el problema de la presència de rates i ratolins i el més habitual és emprar verins per a solucionar-ho. Però aquests productes químics tenen un impacte sobre la fauna de la finca, ja que no només afecten als rosegadors sinó també altres animalons que se n’alimenten.

Les òlibes són unes excel·lents caçadores de rates i ratolins. Per això, actuen com un raticida natural, que evita l’ús d’altres productes químics perjudicials per a la biodiversitat.

Ocells del camp - Niu d'òliba a l'Aleixar

 

Si voleu fabricar una caixa-niu per les òlibes, teniu una caseta de tros que no utilitzeu, o bé un lloc on creieu que es pugui instal.lar, aquí teniu les mides per poder fer-ne un:

- Dimensions: (Altura + Amplada + Fondària) 40 x 38 x 38 cm

- Diàmetre forat d'entrada: 20cm x 15cm (rectangular)

- Altura caixa: Mínim 2 metres.

- Hàbitat: Zones agrícoles.

- Cal tenir en compte: A l'interior de la caixa s'instal·la una paret per separar una entrada i una haitació, oferint així més seguretat i foscor a les òlibes per criar.

La reineta

Un altre exemplar de la fauna del Baix Camp ens ha gratificat amb la seva presència i s'ha deixat fotografiar, es tracta d'una reineta meridional (Hyla meridionalis) petita granota que fa 5-6 cm de llargada, insectívora i inofensiva, té una pell llisa i lluent, de coloració normal verd viu uniforme fins a castany clar o groguenc, a diferència dels gripaus les reinetes tenen un timpà circular i ben visible i una pell llisa pel dors però rugosa pel ventre. Les reinetes tenen unes potes primes i llargues amb coixinets adhesius a la punta dels dits que les permet enfilar-se a qualsevol superfície vertical i llisa ja que fins i tot poden pujar pel vidre.

La reineta té una vida mitjana d'uns 7 anys però pot arribar fins al 14 anys, és sedentària i pel dia s'instal.la en les tiges i en les fulles dels arbusts i arbres per a pendre el sol tot mimetitzada gràcies a la coloració que té que s'adapta al medi on es troba. Les reinetes tenen uns hàbits crepusculars i nocturns. A la nit és quan surt a caçar i és el moment en que es més activa però també se la pot veure pel dia entre la vegetació prenent el sol o dins l'aigua quan fa molta calor a la primavera. En canvi a l'estiu és més difícil poder veure-la de dia ja que és menys diürna i molt més discreta. Les reinetes hivernen del novembre fins al febrer.

Pon de 800 a 1000 ous en paquets petits que cauen al fons del bassal. Al cap d'uns 13 dies després de la posta neixen els verdosos capgrossos que mesuren uns 9 mm de longitud i tenen una cua molt llarga. Al cap de 3 mesos quan el capgros fa 48 mm i quan adopta la forma juvenil mesura 16 mm de longitud perquè perdra la cua.

Espècie: Hyla. meridionalis

 

Midway Island

Aquí teniu un vídeo per fer-vos reflexionar una mica, del perquè no hem de tirar ni un paper, ni un plàstic, ni una burilla, cap objecte, degradable o no, per petit que sigui, tot té una conseqüència a la natura. Abans de tirar res al terra o bé al mar, pensa-ho, busca una paperera o guarda-ho a la teva butxaca. Un d'aquest objectes podria ser teu! Entre tots podem fer un món mes net.

Imatges gravades a Midway Island (North Ocean Pacific)

A més de 2000 milles del continent més proper

Midway Island a film by Chris Jordan

l'Abellerol

 L'abellerol ja ha arribat de la seva migració.

És un dels ocells més bonics d’Europa, per la gran quantitat de colors que té.

 Pertany a l'ordre de les coraciformes, un grup que engloba altres espècies també bellament acolorides com la puput, el blauet i el gaig blau. És molt normal veure'l posat, tot sol o en estol, als cables de la llum o del telèfon, amb algun insecte (libèl·lules, papallones, escarabats...) a la boca, però preferentment abelles (d'on li ve el nom, evita menjar-se el fibló), que caça en ple vol, i per la qual cosa no és gaire ben vist pels apicultors.
La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament i deixen així la seva colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.
És un ocell migrador, present gairebé tota la Catalunya central, on acostuma a arribar cap al mes d'abril i d’on marxa a final d'estiu, a l'agost o el setembre, per passar l'hivern en terres de l'Àfrica tropical i a l'Índia.
Fa el niu, generalment en companyia d'altres, en marges terrosos o talussos, preferentment a prop d'un curs fluvial, on excava uns característics túnels rodons de 5 a 10 centímetres de diàmetre i més d'un metre de llargada, on pon de quatre a set ous.

Serp Blanca o ratllada

Ahir, al camí de l'Aleixar a Alforja, varem fer una trobada si més no peculiar, una serp blanca (Rhinechis scalaris) va venir a saludar-nos.
Totalment inofensiva, la varem poder fotografiar de molt aprop tot agafant-la sense fer-li mal abans de deixar que continués el seu camí.
És fàcilment identificable per les dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc, els exemplars joves però tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala.

Serp abundant al Baix Camp, terrestre i activa de dia, però pot arribar a enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de cercar nius d'ocells, o bé a  les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal.
S'alimenta d'ocells, petits rosegadors i, fins i tot, alguna cria de conill, per això es considera beneficiosa per l'èsser humà, al matenir l'equilibri del nostre ecosistema.
Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.