L'Atzavara

 L'atzavara o pita (Agave americana) és una planta robusta que manca de tija, formada per grans rosetes de fulles grisenques molt gruixudes i suculentes que poden arribar a mesurar fins a 2 m de llarg i 0,25 m d'ample, que surten a ran de terra. Les fulles presenten el marge espinós i estan rematades per una forta espina.

Com la majoria de la família de les agavaceae són plantes d'origen mexicà, arribades a la península cap al segle XVI, que és des de quan es troba documentat el nom "atzavara", procedent de l'àrab aṣ-ṣabāra, però adaptat a la fonètica catalana. El seu nom científic "agave" deriva del grec i significa "meravella".

És una planta exòtica invasiva, àmpliament distribuïda per el litoral català, i, tot i que ja forma part del paisatge habitual, constitueix una amenaça greu per les especies autòctones, els habitats i els ecosistemes. A Espanya està prohibida la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

El cicle vital de l'atzavara és d'uns vint o vint-i-cinc anys i acaba amb la planta florida per primera vegada.

Floreix a l'estiu, les flors apareixen sobre una llarga tija llenyosa que pot assolir fins a 10 m d'alçada. La inflorescència és un raïm amb forma piramidal, les flors són de color verd glauc i arriben a mesurar més de 7 cm.

L'atzavara, doncs, un cop ha florit, mor. Ara bé, deixa a la base molts plançons, fàcils de separar i fer arrelar.

A Mèxic, se n'extreu per destil·lació el "pulque" del qual s'obté el "mescal", un licor que és una de les begudes més tradicionals d'aquell país. A la província d'Almeria s'utilitza per fer escales, per la qual cosa, s'aprofiten les seves tiges florides. També se n’extreuen fibres tèxtils de les seves fulles, l'anomenda pita, per fabricar cordes, xarxes i altre sobjectes.

De l'atzavara blava (tequilana Weber) també s'obté un edulcorant 100% natural.

La Flor de l'Atzavara

 

Efímera és i fràgil la florida,
com la neu de l’abril, evanescent;
li dol haver nascut ran de ponent:
altiva plenitud, molt prest marcida.

Veu que sa primavera està ferida,
marcada per un fat intransigent
i es plany en llarga tija florescent;
mes, cara al mar, s’estufa presumida.

La glòria és abrupta però bella,
fruir-ne ens fa sentir semblants a un déu,
per poc que duri. Urc de flor novella

que ha tramuntat, ardida i prompta, el seu
malastre per eixir tal com és ella,
malgrat la rèmora d’un temps tan breu.

[Del poemari “Sonets de l’edat sàvia]

La Riera de la Vila de l'Aleixar

No plou mai al gust e tothom!

Les gelades de la segona quinzena de febrer i de principi de març van afectar negativament la producció de les varietats de floració més primerenc com l'ametller, i es preveu una campanya d'ametlles un 30 % inferior a anys anteriors.

El temporal de finals d'abril ha malmès la cirera primerenca, en algunes finques s'arriba a 70 % de pèrdues de la producció.

I la forta sequera de l'any passat ha provocat un 10 % menys de producció de garrofes.

Malgrat això, després de dos mesos de pluja abundant, el paisatge del nostre país està verd, l'aigua raja per tot arreu, i la natura exuberant es presenta amb tota la seva esplendor!

Us deixem algunes fotos d'ahir de la riera de la Vila de l'Aleixar!

Narcís silvestre o Narcís de Muntanya, una flor mitològica

Narcís silvestre o narcís de muntanya, anunciant la primavera, en replans de roca amb poca terra i pedregars de les Muntanyes de la Costa Daurada.

És una planta petita, de poc més d’un pam d’alçada, amb una mena de tija amb vàries flors, fins a sis, amb sis pètals i una corona, poden ser blancs o groc.  Les fulles surten de la base; són allargades i de color verd apagat. Després de la floració primerenca, s'asseca i passa desapercebut fins a l'any següent. Els narcíssos representen en el regne vegetal la frugalitat de la bellesa, ja que es diu que la seva esplendor veu només 20 vegades el sol.

En menys de tres setmanes, els narcíssos es marceixen i moren per sempre.

La història de Narcís, un jove d'extraordinària bellesa, que només es podia estimar a si mateix, és una de les més conegudes de la mitologia grega. Les versions sobre la maledicció que li va propinar la seva incapacitat d'estimar a uns altres són moltes. Una d'elles fa al·lusió a Aminias, jove tan bell com Narcís i enamorat d'aquest. No obstant això, aquest amor no era correspost i en acte d'egoisme extrem, Narcís demana a Aminias que es clavi una espasa com a prova d'amor. Aminias obeeix però llança una maledicció contra Narcís, condemnant-lo al fet que s'enamori del seu propi reflex. Així, Narcís al veure el seu reflexe en la superfície del riu, va quedar enamorat de la seva propia imatge, i després de llençar-se a l'aigua, va morir ofegat.

La versió oficial d'Ovidi, fa al·lusió a un altre personatge mitològic, Eco, una nimfa condemnada per Hera a repetir sempre les últimes paraules que sentia. Un dia, caminant Narcís pel bosc, va preguntar si hi havia algú "aquí" i la nimfa va repetir “aquí, aquí”. Quan Narcís la va veure, va rebutjar el seu amor i Eco va fugir a una cova, on el seu plor encara ressona. La deessa de la venjança no va tenir pietat de Narcís, el va condemnar, també, a enamorar-se del seu propi reflex.

En ambdues histories el resultat final és el mateix, queda embaladit de la seva imatge projectada en un llac i cau a l'aigua, ofegant-se. D'aquest personatge neix el terme narcisista, que s'associa a persones que estan més pendents de si mateixos que de ningú més. I també neix una planta, el narcís, amb una flor que té diversos pètals plans y una corona en forma de campana, que diu la llegenda que va créixer per primera vegada on va morir el jove.

Paratge Natural de Poblet

El Paratge de Poblet deu el seu nom al Monestir Cistercenc que fou fundat el segle XII en uns terrenys donats pel comte Ramon Berenguer IV als monjos de l'orde del Cister. L'indret on es bastí l'actual monestir era conegut com hortur populeti (lloc d'horta envoltat de bosc d'àlbers) i d'aquí procedeix el nom de Poblet. El monestir de Santa Maria de Poblet és una

joia de l’art medieval cistercenc i tomba dels reis-comtes de l’antiga Corona d’Aragó i Catalunya.

A banda de la riquesa monumental i cultural del monestir de Poblet, aquest espai disposa de molts valors naturals.  Ofereix moltes possibilitats de fer excursions i caminades o simplement de passejar fruint del paisatge i gaudint d'una cinquantena de fonts naturals, algunes d'aigua ferruginosa.

 Els seus paisatges agrícoles, majoritàriament conreus de vinya, contrasten amb el paisatge eminentment forestal amb gran variabilitat cromàtica que canvia segons l'època de l'any.

El Paratge Natural de Poblet acull el Bosc de Poblet, un dels més ben conservats de les comarques tarragonines i on es localitza l’única comunitat de roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya.

Com cada any, el programa d'activitats del Paratge, compte amb diverses ofertes per a donar a conèixer el bosc de Poblet amb temàtica molt variada i dirigida a un públic general.

L’equip gestor del Paratge Natural de Poblet, us invita a participar en les activitats i de ben segur que gaudireu d’una bona jornada i descobrireu noves sensacions.

Aquí teniu l'agenda d'activitats.

 Activitats del Paratge Natural de Poblet

Pi gros de l'Aleixar

Les comarques que formen el Camp de Tarragona ha sofert més canvis en el seu paisatge en els darrers cinquanta anys que tot al llarg de la seva història, el trinxat de vies de comunicació que esquarteren els seus camps, les torres d'alta tensió creuen el territori, les indústries químiques i els polígons industrials, han substituït els antics camps d'horta, i ara ja formen part de la identitat paisatgística de la nostra terra. No obstant això, i malgrat la implacable pressió humana, han resistit ací i allà exemplars monumentals d'arbres que són testimoni dels canvis experimentats en el paisatge.

Es conserven 250 arbres catalogats com a monumentals a Catalunya, 6 entre ells es troben al Baix Camp, dels quals 2 al terme municipal de l’Aleixar.
Us proposem una passejada per descobrir el Pi Gros de l'Aleixar, també dit Pi de les Planes o Pi del Fernando, un dels pins pinyoners més gruixuts de Catalunya. Una ombra colossal de 20 m d'alçada, un volt de 4,55 m; la soca fa uns 5 m i el diàmetre de la capçada és de 27,6 m. Se li calcula una edat aproximada als 300 anys.
S'hi pot arribar des del poble de l'Aleixar: prendrem el camí de l'ermita de sant Blai i remuntarem el barranc de les Trilles per l'esquerra. De lluny veurem aquest monumental pi, que s'alça enmig d'un bosquet.
Aquí teniu la ruta:
Sortim de la plaça de l'11 de setembre de l'Aleixar, agafem el carrer Josep Guardiola a la dreta, trobem la plaça arc de sant Martí, i agafem cap a l'esquerra el camí dels masos. Travessem la riera a l'esquerra, pugem, tot deixant a l'esquerra el camí de Sant Blai, seguim per el camí, passem un pont, tot seguit trobarem una pujada, deixem el camí dels Masos i agafem el de la esquerra, el camí de les Planes.                   

Camps d'avellaners voregen el nostre camí, el terme de l'Aleixar ens ofereix una primavera espectacular després de les últimes pluges, les vistes al poble de l'Aleixar i a l'ermita de Sant Blai són precioses.
Trobem un altre pont i seguim per una pujada, trobem a la dreta una bassa rodona, només ens cal seguir a pla uns quants metres més i ja el veiem, el pi de les Planes toca al camí, al costat d'un bosquet. La soca té el senyal d'un llamp una nit de tempesta, testimoni del pas dels anys, i de la immensitat de la natura, ens sentim molt petits al seu costat.

 

       Mapa de l'Aleixar i del pi de les Planes

El secret de les plantes - sortida familiar

El secret de les plantes
Sortida i taller. Plantes aromàtiques i remeieres.
LA MORERA DE MONTSANT
Diumenge 5 maig 2013

Activitat d’introducció al ús que podem fer de les plantes que tenim més a l’abast si en coneixem els seus secrets. Es realitzarà una passejada de baixa dificultat de reconeixement botànic de les espècies més utilitzades del nostre entorn i finalitzarem amb un taller pràctic d’usos i preparats, en funció del que trobem a la sortida.
Horari: 10:00-14.00h
Punt de trobada: Hosta Balcó del Priorat a la Morera del Montsant
Material que cal dur: Roba i calçat adient per l'activitat i estació de l'any, 3 pots de conserva mitjans-petits, cistell o similar, tisores o navalla, cordill, diari vell, sucre 500gr, drap, eixugamans, llibreta de notes, llapis, càmera.
Preu: 6€

Activitat adequada per a tota la família. Mig dia. Dificultat baixa.
Cal inscripció prèvia.
Entitat organitzadora per a més informació, preus i reserves:
PEDRENCA
pedrenca@pedrenca.com | Tel. 690 251 295 | www.pedrenca.com

El secret de les plantes - sortida familiar

La Rosella una flor vermella!

La rosella una flor vermella!

En l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant, i actualment en homeopatia, està indicada contra els trastorns de la son i l’ansietat.

Els romans, consideraven la rosella una flor sagrada de la seva deessa del blat, Ceres. Que s’encarregava d’ensenyar als homes a plantar i recollir. A l’antic Egipte ja feien servir les llavors per fer pa. L'oli que s’extreu de les llavors, no sols s’utilitza en cuina sinó que també es fa servir com a oli de cremar, fabricació de vernissos, pintures i sabons.

La rosella creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment després que la terra hagi estat remoguda. Prefereix sòls sorrencs de clima càlid. És per això que l'època de floració té lloc en primavera i estiu. Les flors naixen d'una poncella que fins la seva maduració està com caiguda.

Després de les batalles de la primera Guerra Mundial, es va estendre pels camps de Flandes  i s’ha convertit en molts llocs com una flor que simbolitza el "Dia dels caiguts".

Per jugar al gall, gallina o poll (quan la flor està tancada primer es blanca (poll), després és rosa (gallina) i després és vermella (gall). Es juga com si es tractés d’una endevinalla.
 

Fotografia de Tona Tarragó

Sota un Cirerer florit

Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles,
murmuri d'abelles.
Sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
que m'adormí.

Com si s'estronqués la vida,
quan tu vas tancar la porta
em quedà l'ànima morta,
vas deixar-me amb les mans buides.
Al perdre la teva imatge
em va enfonsar l'enyorança
i vaig perdre l'esperança
creient que no tornaries.

I així vaig viure                                     

amb les mans buides
i el cor patint.
Res no em quedava,
només somniava
sota un cirerer florit.

Però el temps d'estimar és tan fràgil,
quan menys te n'adones es trenca,
se'n va donant-te una empenta
deixant-te un regust amarg.
Avui que els teus ulls em miren,
he tornat a sentir pena,
ell se t'ha girat d'esquena,
i no creus que s'ha acabat.

Dius que és un somni,
només un somni,
pobre infeliç!
Vius de mentides,
tens les mans buides,
com jo ahir.

 

Sota un cirerer florit - Joan Manel Serrat

La Calabruixa

La Calabruixa 

Planta herbàcia que fa 10-30 cm d'alçada de la familia de les lilàcies

La tija és recta i neix d'un bulb d'uns 2-2'5 cm de diàmetre.

Té 3-5 fulles linears que són una mica més llargues que la tija.

Floreix durant la primavera.

Les flors són de color blau fosc intens i creixen en raïm a la punta de la tija. Viu als camps de secà i també en zones boscoses de la terra baixa.

Espàrrecs de marge

Hi ha dues varietats d’espàrrecs: els blancs, que creixen sota terra, i els verds, els espàrrecs amargs, o bladers, que creixen en contacte amb la llum del sol. Els espàrrecs provenen de la planta herbàcia de l’esparreguera i han estat des de sempre un dels ingredients més utilitzats en tota la història de la gastronomia.

La collita dels espàrrecs de marge es duu a terme tan aviat com els brots surten de la terra, en el moment en que són més tendres; si es retarda la collita perden sabor i tendresa. Pertanyen a la mateixa família de l’all amb la diferència que els primers són rics en clorofil·la, que els dóna el típic color verd i propietats interessants per al nostre organisme. Són un aliment molt beneficiós pel cor i els músculs en general, degut al seu alt contingut en potassi. Són també hipocalòrics (molt baixos en calories), aporten una quantitat equilibrada de vitamines (vitamina A, beneficiosa per a la vitalitat del cabell i les ungles; també conté vitamina C i en menor quantitat B1, B2, B6 i I) i conté molta fibra (que facilita el trànsit intestinal). La millor època per menjar espàrrecs verds és entre els mesos d’abril i maig.Aquí teniu una recepta amb espàrrecs de marge, molt lleugera i deliciosa.
Crema d’espàrrecs de marge:

 

Ingredients: per 4 persones
-espàrrecs verds (500 gr aprox) .
-30 g. de oli d’oliva
-1 ceba (150 g. aprox.)
-6oo g. de brou de verdures o aigua.
-Sal i pebre
-175 g. de crema lleugera o nata de cuinar.

Procediment:

1-Rentar els espàrrecs .Treure la part dura ,i tallar a trossets. Reservar algunes puntes per decorar.
2-Escalfar l’oli en una cassola i sofregir les puntes d’espàrrec. Reservar.
3-En el mateix oli, sofregir la ceba tallada petita. Afegir els espàrrecs i saltar uns minuts.
4-Posar el brou o l’aigua, salpebrar i coure durant 30 minuts aproximadament.
5-Afegir la crema lleugera , i rectificar el punt de sal.
6-Triturar amb la batedora de mà.
7-Servir decorada amb les puntes d’espàrrec reservades.

Plantas Medicinales Curativas

Aquí teneis las propiedades de algunas plantas medicinales que podeis encontrar fácilmente caminando por nuestra tierra: plantas medicinales curativas
Ajedra, Albahaca, Anis, Borraja, Eneldo, Estragon, Hinojo, Malva, Melisa, Menta, Orégano, Romero, Salvia, Tomillo, Zarza, entre otras.
________________________________

Aqui teniu les propietats d'algunes plantes medicinals que podeu trobar fàcilment caminant per la nostra terra:  
plantas medicinales curativas
Sajolida, Alfàbrega , Anis, Borratja, Anet, Estragó, Fonoll, Malva, Melisa, Menta, Orenga, Romaní, Salvia, Farigola, Esbarzer, entre d'altres.