L'abellerol ja ha arribat de la seva migració.
És un dels ocells més bonics d’Europa, per la gran quantitat de colors que té.
Pertany a l'ordre de les coraciformes, un grup que engloba altres espècies també bellament acolorides com la puput, el blauet i el gaig blau. És molt normal veure'l posat, tot sol o en estol, als cables de la llum o del telèfon, amb algun insecte (libèl·lules, papallones, escarabats...) a la boca, però preferentment abelles (d'on li ve el nom, evita menjar-se el fibló), que caça en ple vol, i per la qual cosa no és gaire ben vist pels apicultors.
La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament i deixen així la seva colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent.
És un ocell migrador, present gairebé tota la Catalunya central, on acostuma a arribar cap al mes d'abril i d’on marxa a final d'estiu, a l'agost o el setembre, per passar l'hivern en terres de l'Àfrica tropical i a l'Índia.
Fa el niu, generalment en companyia d'altres, en marges terrosos o talussos, preferentment a prop d'un curs fluvial, on excava uns característics túnels rodons de 5 a 10 centímetres de diàmetre i més d'un metre de llargada, on pon de quatre a set ous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada